El 10 de setembre Artur Blasco (Barcelona, 1933), un dels músics més importants del país va actuar durant la Festa Major de Ponts. Fou un membre destacat de Primera Nota i El Pont d’Arcalís. L’Artur, que fa una colla d’anys resideix a Arsèguel després d’haver recorregut mig món, és una llegenda viva de recopilació del cançoner de transmissió oral a les comarques pirinenques. Aquest extraordinari musicòleg, acompanyat per Marien de Casimiro, ens oferiren una selecció del formidable llegat que deixa el mestre quant a recuperació de cançons d’abans, una tasca que va iniciar l’any 1955.
En el decurs del concert que ambdós ens oferiren la varietat d’instruments emprats fou remarcable, perquè des de l’acordió diatònic –del que Blasco n’és el principal impulsor a Catalunya– al violí, van aparèixer tot un seguit d’estris musicals d’abans, de quan la compra d’instruments era prohibitiva, que constituïen una veritable sorpresa per a l’audiència que s’aplegà a la plaça, com el rabequet —un petit violí que té la caixa de ressonància elaborada a partir d’una carabassa—, la canya esquerdada, amb el seu so de percussió peculiar o les culleres de metall, que Blasco feia espetegar com si es tractés d’unes castanyoles. Gràcies a la seva tasca com a investigador musical i als contactes que té per tot el món, per haver estat el principal artífex de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu que es fa des de 1976, la seva actuació no només es limità a la música del Principat sinó que també es va poder escoltar la d’altres països, com quan va fer sonar —amb notable destresa— un minúscul acordió de procedència caucasiana.
