L’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, tot i de no gaudir d’una situació econòmica folgada, però comptant amb l’ajut institucional, d’empreses i de particulars, estan duent a terme tot un seguit d’actes dedicats a tota els que han estat els artífexs de la recuperació del monument.
Abril.- El dia 5 a l’interior de la canònica va tenir lloc la inauguració de l’exposició ”Anònims a les pedres II” de Joanpere Massana, en què Carme Bergés –cap de museus de la Generalitat–, va lloar la trajectòria de l’artista pontsicà, i ell explicà l’estret vincle que sempre l’ha unit amb la canònica i el pes que aquesta ha tingut en la seva producció pictòrica. La mostra va perdurar fins el 27, en què l’obra de gran format “Anònim a les pedres”, va tenir un marcat protagonisme, perquè l’artista la va dur a terme per tal de commemorar el 50è aniversari de l’AASPP. El dia 12, tant Massana com el músic i poeta Marc Vilajuana, conduïren un memorable diàleg entre la plàstica i la música.
El dia 19 a la casa Samarra s’inaugurarà l’exposició fotogràfica i plàstica amb imatges al·lusives a la canònica, que s’exhibí fins el dia 29, recollint una selecció de 128 instantànies d’autoria diversa preses entre 1907 i 2024, en què es reflectia des de com s’anava produint la degradació del monument fins a l’inici de la seva recuperació; els aspectes principals de la reconstrucció i les efemèrides més importants que s’hi han esdevingut. En aquest mateix indret, dies després de la inauguració en qüestió, també s’hi exhibiren els treballs que foren guardonats en el concurs organitzat pels ‘Amics’ entre els alumnes de l’Escola de Ponts.
Maig.- El dia 1 fou un dels aplecs més multitudinaris celebrats a la canònica des de l’any 1968. Entre els actes que hi van tenir lloc és remarcable l’acollida dels caminadors fins a Sant Pere per part de l’Associació contra el Càncer a Ponts, que precedí el ball protagonitzat pel gegant Ranxet de Ponts i la geganta Elisabeth Eidenbenz d’Elna. Tot seguit la cobla Riella amenitzà una ballada de sardanes a l’esplanada davant del temple i a continuació la Colla Gegantera va tenir cura de l’elaboració d’una gustosa paella. Ja a la tarda el grup d’animació la Tresca i la Ventresca va oferir un espectacle per a la mainada.
El dia 3, a l’interior de la canònica la historiadora Núria Caballol feu una encomiable síntesi sobre el seu extens i meritori treball sobre la canònica (2013-2014), en què entre altres qüestions, es referí a la tasca social i cultural que s’ha d’atribuir als canonges que l’habitaven, perquè no només es limitaven als resos i celebracions litúrgiques sinó que també tenien cura d’augmentar el nivell cultural de la població. Tot seguit fou l’arqueòleg Josep Merino que feu una detallada i documentada intervenció sobre l’exploració duta a terme durant el període 2011-2012 a la canònica per part dels Serveis Tècnics d’Arqueològica de la Diputació de Lleida, dels que en formava part.
La prospecció fou promoguda per l’Obra Social ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya dins el programa Romànic Obert. Entre altres qüestions es referí a que la construcció de l’església del segle XI, es va fer sobre un altre temple, possiblement del segle X, contigu al qual es van trobar vestigis d’una necròpolis emplaçada en el lateral de migdia de l’església actual. Constatà també l’existència de restes d’edificacions annexes a l’església, com un primerenc claustre, alhora que es referí a la troballa casual que van fer d’un penjoll de quarsita que es descobriren en aquell mateix indret, i que tot fa pensar que és de l’Edat del Bronze.
Després dels parlaments es procedí a la inauguració pròpiament dita del Centre d’Interpretació del romànic de Sant Pere, que s’està remodelant en homenatge a Manuel Gabriel pel llegat que ens deixà, ja que ha estat l’historiador que més ha aportat envers la memòria del monument, essent les publicacions on es publicà el seu treball la referència obligatòria per a emprendre qualsevol estudi envers la canònica. El seu sobtat traspàs el 2016 va impedir-li veure com el 2018 es feia realitat el centre que ell va promoure, i que els actuals membres de l’associació, han aconseguit ampliar-lo duen a terme la primera fase de la seva remodelació, en què a més d’haver incrementat considerablement l’espai d’exposició s’hi ha emplaçat uns panells en què es resumeix els trets principals de la història del monument, i a través d’ulleres virtuals es pot dur a terme una experiència immersiva sobre aquest.
La munió d’assistents que s’hi aplegaren, com que les dimensions de l’espai són reduïdes, no va permetre encabir-los tots a l’hora, però com que l’organització ja ho havia previst, un grup de músics locals va tenir cura d’amenitzar l’espera amb caçons populars catalanes.
El 17 a la sala 1 d’Octubre, després de la introducció d’Antoni Sala, en què remarcà que l’acte ‘especial’ que estava a punt d’iniciar-se havia estat possible gràcies a l’entesa entre dues entitats locals –Coral Pontsicana i Amics de Sant Pere– per celebrar conjuntament els seus respectius aniversaris. Tot seguit fou Jordi Bernaus –president de la Coral Pontsicana–, qui remarcà el pal de paller que havia significat l’entitat que se n’orgullí de presidir, i que a més d’incidir en els inicis de la formació coral, es referí també als difícils moments pels que travessava actualment l’entitat per assegurar llur continuïtat, fent una crida als joves del poble per a implicar-se en la seva pervivència.
Acte seguit fou Josep Tàpies –alcalde de Ponts– qui s’adreçà a la nombrosa assistència que s’hi allotjava donant-los la benvinguda i felicitant ambdues entitats per la commemoració per la seva llarga i profitosa trajectòria, referint-se especialment al treball –pedra a pedra– dut a terme pels ‘Amics’, posant-lo com un exemple de constància, perseverança i l’esforç, que juntament amb la tasca musical ingent desenvolupada per la coral, són els principals mèrits contrets per ambdues entitats i que han fet possible la seva llarga i profitosa trajectòria de servei a la vila, i que són un compendi de treball i constància. A continuació fou la direcció de les afinadíssimes veus blanques del Cor de Noies de l’Orfeó Català qui va fer una síntesi envers l’ampli repertori que es disposaven a interpretar, assenyalant que es tractava d’un recull de cançons tradicionals catalanes i de poemes musicats.
Cal dir que l’audició que ens oferiren fou d’un nivell excepcional i que cal considerar com a una de les més encomiables que s’han esdevingut a la vila en el decurs de tota la seva història, i que es va cloure amb “El Rossinyol” interpretada conjuntament pel Cor de Noies, la Coral Pontsicana i l’Orfeó Artesenc, sota la direcció del mestre Narcís Cercós.
El dia 24, de nou a la canònica, amb l’ànim de voler rememorar els càntics dels canonges que l’habitaren en temps remots i poder escoltar en viu com retronaven els seus cants a través d’aquells carreus mil·lenaris que la basteixen, els ‘Amics’ ho encomanaren a l’Schola Gregoriana de Catalunya, un dels grups amb més prestigi al país en aquesta modalitat de cant i del que en l’actualitat –anecdòticament– en forma part el pontsicà Josep M. Vidal. Es tractava de fer un viatge en el temps fins a d’Edat Mitjana sota el guiatge d’aquests estudiosos i practicants del cant gregorià, que per la dedicació que hi posen –segurament– fins i tot podrien sobrepassar el nivell assolit pels canonges abans al·ludits.
Sota la direcció de Josep M. Sans i Ramon Vilar els onze components del grup ens obsequiaren amb una audició magistral dividida en tres parts: La de l’Ofici Diví; la de la Missa i la d’Antifones marianes, de la que remarquem “Salve, Regina”, interpretada amb alternança a dues veus iguals que posava la cirereta a un pastís força saborós. El cas és que corroboraren que la seva reputació és merescuda i que està avalada per la seva professionalitat.
En acabar el concert va tenir lloc l’estrena de l’obra teatral “Cinquantenari dels Amics de Sant Pere”, representada per un nombrós grup d’actors i figurants format per voluntaris de la contrada i membres dels ‘Amics’. S’inicià amb la lectura d’un text per a situar-nos cap a l’any 974, quan alguns nobles donaven terres a l’Església per tal de fer-hi erigir temples i monestirs, ja que fou en aquell temps quan s’hi desenvolupa la primera escena de la representació, que tenia lloc al Palau Comtal de Barcelona i girava al voltant de la consecució dels objectius del bisbe d’Urgell Guissad II, qui després de les negociacions pertinents amb el comte Borrell II de Barcelona i Urgell, i amb Mir de Ponts –senyor del castell–, aconseguí la cessió d’unes terres al Tossal de les Forques per tal de bastir-hi una església.
La segona escena era a l’entorn de la destrucció de la canònica el 1839, en què després d’una narració descriptiva de com era la vila pontsicana en aquell temps, on es feia especial èmfasi en remarcar el clima de confrontació regnant en aquell moment i es posava com a exemple que ho corroborava la voladura de la canònica de Sant Pere per part de les forces carlines. L’escena es desenvolupava en el moment en què dites forces s’enfrontaren amb els feligresos que defensaven el temple.
En la tercera escena s’hi representava un dia de mercat a Ponts l’any 1975, amb dos quadres, l’un amb la gent venent i comprant a les parades i l’altre es desenvolupava a l’interior del bar Jardí, on el grup de joves, aleshores atrafegats en la conscienciació del poble per la recuperació del monument, es reuniren amb el vicari de la parròquia per comentar la subvenció recentment rebuda de Bankunión.
Després de cloure la representació, Toni Sala, com a president de l’AASPP, agraí a hom que havia col·laborat a fer realitat la recuperació de la canònica i al seu manteniment, i manifestà que entre tots s’havia aconseguit que s’hagués pogut tornar a bastir i alhora conservar aquest element patrimonial d’incalculable valor històric, arquitectònic i espiritual. L’agraïment el feu extensiu a tots els que havien possibilitat la representació, des dels patrocinadors als responsables de l’equip de so, lloant la tasca interpretativa de tots els que hi havien intervingut altruistament i fent especial esment a la tasca desenvolupada per Isabel Fernández, al mèrit contret per Sandra Ramon per haver ideat i menat l’obra, i a la Ramona Castells, com a factòtum principal de l’escenografia i del vestuari que lluïen els actors.
El 31 va tenir lloc la presentació de M. Assumpta Rosés de l’exposició “Vialàcticentsetantaquatre – Constel·lacions” de l’artista plàstica Montse Gomis, en que s’hi aplegà un bon grapat de gent vinguda des de diversos indrets del territori, que amb la seva presència van expressar el seu suport incondicional a la trajectòria plàstica i a la gestió –com a presidenta– de la Fundació Mateo Vilagrasa, que porta el nom de qui fou la seva parella i també reconegut artista. Després de materialitzar la inauguració pròpiament dita, a l’esplanada de l’església, hom que va fer-hi acte de presència va poder gaudir d’un pa amb oli, sucre i xocolata –excepcionals– i amb regust de vells temps, que fou amenitzat per les rumboses tonades que interpretà –meritòriament– el Pep Lladó Trio.
Montse Gomis, nascuda a Valls, es llicencià Belles Arts, especialitzant-se en pintura. Es formà en la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i començà a exposar individualment el 1976, i des d’aleshores ha presentat un bon nombre de mostres de la seva encomiable creació. En l’àmbit nacional, entre altres ha exhibit la seva obra en diferents galeries de Barcelona, a Tarragona, Lleida i Eivissa, i també s’ha donat a conèixer a l’estranger (Alemanya, Àustria i Marroc). En la seva ja dilatada trajectòria artística el tema predominant està fonamentat en el seu món interior, a través del qual ens transmet des de vivències pròpies a fragments de la seva creació poètica, que representa mitjançant –originals i peculiars– al·legories.
