Al matí del 18 de desembre a la sala d’actes municipal, va tenir lloc una roda de premsa en què es passà balanç del Mil·lenari de 2024. Josep Tàpies, alcalde de Ponts, va fer un parlament en què valorà molt positivament la commemoració i destacà que s’hagués deslocalitzat la cultura. Lloà el fet que s’hagués produït la unió de l’Ajuntament amb l’AASPP i les entitats per a fer-lo possible, alhora que agraí el patrocini empresarial que hi havia hagut. Feu especial èmfasi a remarcar el fet d’haver fet difusió d’un esdeveniment històric que succeí a la població, i que s’hagués articulat una programació amb un alt valor cultural que anà molt més enllà de l’entreteniment. Prosseguint amb la seva anàlisi global digué que la qualitat i diversitat dels actes havia permès «reforçar l’autoestima de la població a partir de la reivindicació de la memòria individual i col·lectiva dels pontsicans i pontsicanes i donar valor a un patrimoni local divers i d’una gran qualitat». Amb relació al repte, tant logístic com organitzatiu que ha suposat, manifestà que en feia una valoració determinant, ja que «ens ha situat com a referència cultural de la comarca, de la demarcació i, puntualment, del país». Així mateix, Tàpies assegurà que activitats com el festival d’estiu a Sant Pere, tindrà continuïtat de manera dimensionada. I afegí que el fet que la commemoració del Mil·lenari s’enllaci amb el cinquantenari de l’associació dels Amics de Sant Pere de Ponts permet continuar treballant conjuntament a favor de la cultura i, molt singularment, del patrimoni local.
L’alcalde també es referí a la celebració del 150è aniversari de Lo Ranxo de Ponts, que es commemora aquest 2025, manifestant que l’experiència del Mil·lenari ha estat també un revulsiu pel que fa a protocols i metodologia des del punt de vista municipal; d’aquí que com a equip de govern iniciem l’any amb el repte organitzatiu d’una altra efemèride.
Jaume Vilalta, un professional pontsicà de la comunicació, com a representant de la productora Lukimedia i responsable de l’audiovisual immersiu sobre la canònica, explicà que es tracta d’un viatge virtual pel monument que connecta el passat amb el present i constitueix un tour guiat que introdueix l’espectador a l’interior del temple i li permet visitar espais no accessibles, a més de narrar de manera divulgativa l’origen i els fets més destacats de la història del monument, en què es barregen diferents tècniques i narratives. També es referí, quant a la producció i patrocini de l’audiovisual, que ha estat una realització conjunta de Lukimedia i les empreses Art Infogràfic i Covig; i s’ha pogut dur a terme per iniciativa de l’Ajuntament de Ponts que ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya —Direcció General d’Innovació i Cultura Digital— i la col·laboració dels Amics de Sant Pere, el grup de teatre de Ponts i altres entitats locals. Cal dir que l’audiovisual en qüestió es va poder contemplar en el decurs de l’acte gràcies a l’ús d’unes ulleres de realitat virtual.
Toni Sala, com a president de l’Associació dels Amics de Sant Pere de Ponts —creada el 1975—, va avançar les activitats més significatives de la commemoració dels cinquanta anys d’ençà de la fundació de l’entitat, que es durà a terme en el decurs de l’any 2025 gràcies al patrocini de l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Lleida, així com d’empreses i particulars. Explicà que el principal mèrit de la recuperació del monument va partir d’una iniciativa ciutadana, l’esperit de la qual s’ha mantingut en el decurs de mig segle a través de l’associació. Sala es mostrà emocionat per poder compartir amb la ciutadania una celebració que pretén donar visibilitat a la feina altruista duta a terme per desenes de veïns i veïnes de Ponts durant dècades, fent aquesta manifestació: “Volem que aquesta commemoració sigui una celebració del poble i per al poble, un reflex de la nostra història, que protagonitzen totes aquelles persones que porten Sant Pere dintre seu”.
Anuncià que l’acte inaugural tindrà lloc el pròxim 29 de març a la sala 1 d’Octubre amb la presentació global del programa a càrrec del mateix Sala; els parlaments –sobre la història del monument i la seva recuperació– a càrrec de Núria Caballol i Jordi Vidal, respectivament; el concert de l’Orquestra Andrevi i la presentació del logotip del Cinquantenari per part de l’autor Josep M. Vidal.
El 5 d’abril a la canònica tindrà lloc l’estrena d’”Anònims a les pedres”, una obra plàstica de gran format commemorativa dels 50 anys de l’AASPP que ha dut a terme Joanpere Massana, a partir de la qual es farà una edició d’obra gràfica amb tiratge reduït i signada per l’artista local amb més rellevància internacional. En el decurs de l’abril, des del 5 al 27, s’exhibirà una mostra del mateix autor amb obres seves recents i de fa vint-i-cinc anys relatives al monument també a la canònica; el 12 Massana oferirà una visita guiada comentant les obres exposades i hi haurà un concert gregotechno encapçalat per Marc Vilajoana; el 19 s’inaugurarà l’exposició fotogràfica d’imatges al·lusives a la canònica a la casa Samarra, que es podran visitar fins al dia 29; el 23, a la canònica, hi haurà una ballada de sardanes i es lliuraran els premis del concurs de relats, també al·lusius al monument, entre els alumnes de l’IES Ponts, i el dia 26 a la sala 1 d’Octubre el Cor de Noies de l’Orfeó Català oferirà un concert amb una selecció del seu repertori en reconeixement dels 50 anys de la Coral Pontsicana.
El dia 1 de maig, amb motiu de l’aplec a Sant Pere es farà una ballada de sardanes amb la cobla Vents de Riella i hi haurà una actuació a càrrec del grup d’animació la Tresca. En el decurs de maig el dia 3 tindrà lloc la inauguració de la remodelació del Centre d’Interpretació del cos de la canònica i un concert del grup Cererols d’Agramunt, mentre el 24, també a la canònica, el grup de teatre local representarà una obra de temàtica medieval, hi haurà un tast de cassola de tros cuinada per Pere Pérez i l’Schola Gregoriana de Catalunya oferirà un concert amb temes del seu repertori.
Del 7 al 21 de juny l’artista plàstica Montse Gomis ens oferirà una mostra representativa del seu art a la canònica. El 5 de juliol, l’historiador Oliver Vergés impartirà la conferència “Els escacs al comtat d’Urgell” a l’interior de la canònica i també es farà un torneig d’escacs. El 4 d’octubre a la sala 1 d’Octubre tindrà lloc l’acte central de la commemoració, el concert-homenatge a l’Associació dels Amics de Sant Pere de Ponts, fent una dedicatòria especial al seu Equip de Treball, tant als que n’han format part en el passat com als actuals. En el concert en qüestió, que ja està preparant el compositor pontsicà Xavier Palà, s’està intentant que s’hi impliqui el major nombre de gent possible d’entitats locals de l’àmbit cultural perquè l’objectiu cabdal —a través de la música— és el d’emular l’esperit d’unitat que possibilità la recuperació del monument. Amb aquest fil conductor i donat que Ponts té la seva idiosincràsia en el món de la música, en la cantata s’escoltarà un recull de tonades de les peces musicals originàries de la nostra vila, interpretades per cantants i músics de la localitat mentre també retronin els mots d’escriptors autòctons.
Tot seguit Rut Martínez, com a comissària del Mil·lenari, destacà la resposta del públic «amb punxes molt notables com els sold outs de Jordi Savall i Hespèrion XXI, Lídia Pujol o Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, sense oblidar el mig miler de persones que van gaudir de la cloenda del festival d’estiu a càrrec de Maria del Mar Bonet o la multitudinària presentació del llibre il·lustrat sobre la canònica de l’autoria de Pilarín Bayés (il·lustració) i Xènia López (text)». La roda de premsa finalitzà amb els agraïments a qui ens han visitat, que han descobert Ponts gràcies al Mil·lenari; a les entitats i col·lectius locals col·laboradors i als patrocinadors que han permès tirar endavant el projecte: Departament de Cultura del Govern català, Diputació de Lleida a través de l’IEI i els patrocinadors de proximitat, sobretot a Biatrans S.L./Gestoria Blai i BonÀrea.
Un dels darrers actes de cloenda de la celebració del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts va tenir lloc en el decurs del matí del passat 22 de desembre a l’edificació annexa a l’església i coneguda com a cos de la canònica, en què a l’interior d’un dels seus murs s’emplaçà un estoig –metàl·lic i de forma cilíndrica– de 33 cm d’alçada i 11,60 de diàmetre, contenint una síntesi del que ha estat la commemoració que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’acord entre l’Ajuntament de Ponts i l’associació dels Amics de Sant Pere. Tot i que se n’ha fet força difusió de l’efemèride a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes, també es va creure adient per ambdues parts introduir-hi una recopilació documental de les celebracions esdevingudes entorn del monument, reforçada amb un embolcall consistent que impedeix que es malmeti. L’estoig inclou un document manuscrit sobre paper fet a mà, en què s’explica el perquè de la commemoració i els objectius pretesos. Hi ha estampades les signatures dels principals artífexs en fer-lo realitat, que són les vint-i-sis persones –membres de l’actual consistori, de la junta dels Amics de Sant Pere i de l’organització que l’ha planificat–, encapçalades per l’alcalde Josep Tàpies i el president de l’AASPP Toni Sala. En ell es detallen els aspectes fonamentals de la celebració; un recull de la programació de tots els actes; la crònica dels mateixos apareguda a Portaveu; una ampolla de vi –l’exemplar mil sobre mil– de les elaborades pel Celler del Montsec per a l’ocasió; un estendard amb el logotip; una nadala en què es reprodueix un codi QR penjat a Internet a través del qual es pot accedir als concerts més emblemàtics que s’han dut a terme; dos exemplars originals dels segells editats per l’Ajuntament amb motiu de la commemoració; les partitures de les obres compostes expressament per a l’ocasió –la sardana de l’autoria de Jordi Molina, la composició per a violí “Les ondines canten a la terra” de Xavier Palà i la suite envers el Mil·lenari de Joan Díaz amb els quatre poemes d’Arrazola, Invernon, Roig i Pérez, en què el músic s’inspirà–, i un ‘PEN’ en què hi ha diversos enregistraments de bona part dels diferents concerts, conferències i espectacles que s’han dut a terme.
El mateix dia 22 a les sis de la tarda i a l’interior de la canònica, després de sengles parlaments protagonitzats per Josep Tàpies, alcalde de Ponts i Toni Sala, president de l’AASPP, es presentà ‘És pregunta’, el nou treball discogràfic del duet Tarta Relena, format per Marta Torrella i Helena Ros i que elles mateixes defineixen com una «immersió en les reverberacions del pensament tràgic, en tot el que ens arriba i no podem canviar i envers les qüestions que el seu humà es fa sobre el que passarà en el futur» i expliquen la motivació dient que aquest treball «ve de preguntar-se el què i el perquè».
Després d’uns instants de suspens a causa d’un inconvenient tècnic començà l’audició dels onze variats temes que inclou el disc, en què aquest reconegut duo —premi Enderrock de la crítica (2019) i premi Ciutat de Barcelona de música (2022)—, s’inspirà en una bona colla de motius, ja que van des d’uns versicles de l’Apocalipsi a cançons tradicionals. Les seves veus conjuntades perfectament anaren desgranant el repertori amb una gran riquesa idiomàtica, ja que cantaren en català, castellà, llatí, italià i jueu espanyol. Les seves interpretacions “a cappella” les acompanyaven amb els sons de sofisticats instruments electrònics, el maneig dels quals també anava a càrrec seu, i d’una escenografia fonamentava en uns flaixos de llums –potents i intermitents– que travessaven una fumera espessa que omplia el presbiteri, en què emergien les esveltes figures d’ambdues cantants, que, per cert, lluïen una indumentària –tant solemne com intemporal–, i que ressaltava sobre el fons format pels carreus mil·lenaris del temple, sense vida però amb molta història contemplada.
La seva actuació, que era la darrera del Mil·lenari 1024-2024, fou força aplaudida per l’assistència que s’aplegà a l’església i constituí un brillant colofó de la commemoració, a l’altura dels millors espectacles que els seus promotors ens han posat a l’abast per a poder-les gaudir. JV
