La presentació de Mn. Joan Perera

El dia 14, festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu, en el decurs de la missa solemne de la Festa Major, va tenir lloc la presa de possessió del nou rector Mn. Joan Perera, que només fa uns dies va fer cap a Ponts d’on ha estat designat rector. A quarts de dotze les autoritats…

Mn Joan Perera

El dia 14, festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu, en el decurs de la missa solemne de la Festa Major, va tenir lloc la presa de possessió del nou rector Mn. Joan Perera, que només fa uns dies va fer cap a Ponts d’on ha estat designat rector. A quarts de dotze les autoritats locals i una bona colla de veïns del municipi, acompanyats pels gegants Manel i Roser van enfilar el carrer Major des de la plaça del Planell per dirigir-se fins a l’església parroquial. Davant la portalada d’entrada els esperaven els mossens Joan, Jaume Mayoral —arxipreste d’Urgell Mitjà—, Santiago Isaí Barrera i Efraín Rodríguez, als quals després s’afegiria Ramon Balagué, i tots plegats durien a terme la concelebració de la missa.

Mn Joan Perera

La comitiva de sacerdots entrà al temple pel passadís central fins al presbiteri, decorat amb vistoses ornamentacions florals i en què a banda i banda la colla gegantera havia emplaçat quatre dels gegants en nòmina —Aurembiaix, Arnau, Roser i Manel—, atents a aquesta nova efemèride local. De l’aspecte musical en tingué cura la Coral Pontsicana i Orfeó Artesenc, dirigits per Narcís Cercós, que embelliren la celebració amb els seus cants. En l’homilia, que anà a càrrec de Mn. Jaume, va fer arribar la salutació de Mons. Josep-Lluís Serrano, bisbe d’Urgell, als feligresos pontsicans, alhora que es referí al llibre de Francesc X. Montanyà, Topografia Mèdica de Ponts i comarca; que a ell, quan va fer cap a Ponts, li va servir de guia per conèixer tant la història local com la manera ‘nerviosa’ i solidària de ser dels pontsicans amb què ens definí l’il·lustre doctor. Ho va dir abans de demanar-li a Mn. Joan, que fins ara era el rector de Ribes de Freser, Queralbs i Núria, que sabés ser part de Ponts i estar al seu servei, remarcant la importància que en ell tenen les tradicions, com lo Roser i lo Ranxo, i els símbols emblemàtics que van des de la canònica de Sant Pere a Portaveu. 

Si bé la parròquia de Santa Maria és el col·lectiu més nombrós que s’ha encomanat al nou rector, en el decurs de la missa se citaren totes i cadascuna de les parròquies que engloba dita rectoria: Mare de Déu Assumpta de Sanaüja, Mare de Déu Assumpta de Ribelles, St. Miquel de Vilanova de l’Aguda, St. Tirs d’Oliola, St. Bartomeu del Tossal, St. Joan Baptista de Cabanabona, St. Serni de Bellfort, St. Andreu del Puig de Rialb, Sta. Maria de Gualter, St. Iscle i Sta. Victòria de la Torre de Rialb, la Mare de Déu Assumpta de Palau de Rialb, St. Esteve de Pallerols de Rialb, St. Pere de Tiurana-Solers i de St. Miquel de Vilaplana.

Havent fet esment del llegat que té a càrrec el nou rector, aquest llegí el jurament de fidelitat al bisbe diocesà i de servei a l’Església d’Urgell. Mn. Joan també va fer la lectura i res del Credo, alhora de fer la Professió de Fe, com a signe de la comunió amb l’Església catòlica, el pontífex i els bisbes, al mateix temps que impartí la benedicció als seus nous feligresos. Una de les pregàries anava dedicada al traspàs de poders rectorals, encomanant el nou rector i la seva tasca evangelitzadora i ministerial.  El moment culminant es produí amb la signatura de l’acta de presa de possessió, signada per l’arxipreste, com a delegat del Bisbe, i per dos testimonis —Maria Banús i Pilar Mases—, donant fe de la possessió canònica de Mn. Joan Perera.

Tot seguit el nou rector va fer la benedicció als fidels de la seva nova comunitat parroquial, i en un breu parlament anuncià que l’esmentat Efraín Rodríguez —de la diòcesi de Matamoros-Reynosa de Mèxic— col·laborarà amb ell a la zona pontsicana i residirà a la nostra vila. També es referí al seu anterior destí, durant molt temps, a la Vall de Ribes on, com aquell que diu, feia de pastor de muntanya i ara havia baixat fins aquí, en terres més amables, i tot seguit posà fi al seu parlament dient que estava a disposició de la gent. Els assistents agraïren aquests mots amb aplaudiments, que Mn. Jaume interpretà com «una mostra de proximitat i amistat, amb el desig que sigui un bon pastor i un bon pontsicà». JV

Entrada similar