El 9 de març Lídia Pujol presentà la cerimònia articulada de forma especial per a la canònica: “Dona’m la mà. Soc l’altra mà, no una costella”, que és una recreació de “La cerimònia de la Llum – Iter Luminis 2010-2017” i està emmarcada dins la commemoració del dia de la dona i la lluita per la igualtat de drets. L’artista de Barcelona, que actualment resideix a Torà i que està
en plena celebració dels vint anys de trajectòria artística, actuava per segona vegada a Ponts, on en aquesta ocasió estava acompanyada per Mohamed Ayoub, a la veu i el llaüt; Dani Espasa al piano; Miquel Àngel Cordero al contrabaix; Xavi Lozano als instruments de vent i Mohamed Soulimane al violí.
Tot el grup d’excel·lents músics que l’acompanyaren tenien la difícil missió d’acoblar músiques antigues amb contemporànies per a poder ser gaudides plenament pel públic actual.
Amb una escenografia força apropiada, el vestuari llampant dels cantants i la qualitat contrastada dels equips de so i d’il·luminació, Pujol combinà la seva enorme sensibilitat amb una gran versatilitat, i com que es nodrí d’una rica amalgama de tonades que anaven des de la música tradicional ídix, medieval, sefardita, flamenca o cèltica, a la contemporaneïtat, coincidí amb les preferències de molts dels que s’aplegaren al temple per tal d’escoltar-la, essent especialment celebrada la interpretació que feu de “La nina i son germà”.
En acabar el concert, que finalitzà amb “País petit” –una de les peces més celebrada de Lluís Llach–, que la cantant va dedicar als Amics de Sant Pere, per la seva tasca de recuperació del monument, feta amb amor.
