Des de les pàgines de la revista en què ell col·laborà des de 1979 i de la qual havia format part de la Junta, al mateix temps d’expressar el nostre més sentit condol als seus familiars, hem volgut fer aquesta síntesi de la seva llarga i profitosa trajectòria.
El dia 21 de juny va morir a Ponts en Ramon Montanyà i Maluquer, ja que el seu cor, que des de feia temps no funcionava com cal, deixà de bategat de sobte, mentre practicava el seu esport preferit, la natació… Curiosament, en una ocasió que va definir el que per a ell representava Ponts, en què des de ben petit passava els estius, la natació constituïa un aspecte cabdal i que gairebé havia mitificat, com es pot veure en aquests paràgraf: “En realitat tota la població tenia una olor específica, diferent de la que acomiada el ciment de la ciutat. Allí vaig viure una experiència interessantíssima, ja que hi vaig tenir vivències que em van marcar molt i que mai no oblidaré. No hi havia cap piscina, és clar; però sí un bon riu, força cabalós. Era una delícia fer de Tarzan saltant dels arbres a l’aigua i bussejant”.
El motiu pel qual la seva família feia cap a Ponts a temporades durant la postguerra és que el seu pare n’era nadiu. Cal dir que en Ramon era fill de Daniel Montanyà i Jou, que era enginyer topogràfic cadastral-militar i que fou un dels descendents, juntament amb els seus germans Josep M. i Francesc Xavier (metge i farmacèutic local, respectivament), de Francesc X. Montanyà Santamaria, l’autor de “Topografia mèdica de Pons i comarca” i considerat com un dels principals prohoms locals en el decurs de tota la seva història.
Nascut l’any 1947 a Madrid on, exceptuant els períodes estiuencs a Ponts, passà els primers vint-i-un anys de vida i on començà els estudis de Filosofia i Lletres a la Complutense. Després es traslladà a Barcelona on l’any 1979 es doctorà a la Central en aquesta especialitat –secció d’Història Antiga, Arqueologia i Prehistòria–, i va presentar la tesi “La Cerámica Ibérica pintada de Empúries”. Mentre residí a Barcelona, Ocata i el Masnou fou professor de la UNED i investigador de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat Barcelona. El 1981, alhora que exercia com a professor de la UNED a la Seu d’Urgell, fou nomenat director del Col·legi Municipal Homologat “Sant Pere de Ponts”, on donava classes de Música i com a centre significà la instauració de l’ensenyament secundari no obligatori a la vila. Va tenir continuïtat fins al curs 1989-1990, perquè a partir del curs 1990-1991 es transformà en l’“IES Ponts”, en què en Ramon exercí com a professor de Geografia i Història fins a l’any 1992. Posteriorment, va impartir classes a l’IES “Aubenç” d’Oliana, del qual fou cap de departament. Col·laborà amb Portaveu amb un gran nombre d’articles de temes diversos –història, arqueologia, viatges o astronomia– durant els períodes 1979-1994 i 2017-2023, i alhora va prendre part en una bona colla de publicacions científiques i de divulgació. Des dels inicis de la Informàtica va creure que esdevindria una eina fonamental en el futur i fou un dels pioners a l’hora d’aplicar-la i també ensenyar-la… Els coneixements que en tenia li van permetre convertir-se en la font d’informació autoritzada per tal de forjar els que havien d’esdevenir formadors d’aquesta nova especialitat a les aules, tant en informàtica bàsica com en l’àmbit dels audiovisuals.
Col·laborà amb “Recerques Terres de Ponent” (1982) i fou autor d’“Un sarcòfag de Gualter a la Seu d’Urgell”; va prendre part en nombrosos congressos relacionats amb l’arqueologia i les anomenades noves tecnologies, així com en la direcció i participació en excavacions arqueològiques tant a França com a Itàlia, o en les que va prendre part aquí, com en el cas de l’Estació Hallstàttica de la Roca del Call (Ponts). D’ençà que es jubilà el 2012, va dedicar una part important de la seva vida a la novel·la històrica, que es traduí en “La muerte de Gilabertus” i “Sueños de Eufronio, un proxeneta bajoimperial”, ambdues editades per Letra Minúscula.
Descansa en pau Ramon, que ho tens ben merescut…
