El proppassat 13 de juny hi hagué un incendi a Sanaüja que significà el primer gran incendi de la campanya, ja que arrasà 52 hectàrees i mobilitzà a 160 efectius. Després de poder-lo controlar un bon nombre de dotacions terrestres van treballar durant tota la nit entre el 14 i el 15 per fer tasques de vigilància i repassar el perímetre. La sequedat i el calor regnant feien preveure la proliferació d’incendis, com així va ser… El cos d’Agents Rurals van haver d’activar el nivell 3 del Pla Alfa en 29 municipis de l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l’Urgell.
L’endemà li tocà el rebre a Cervià de les Garrigues i a Ponts… Al donar per estabilitzat l’incendi de Cervià es van poder redirigir efectius cap a Ponts, on se n’havia declarat un altre a les 17:42.30 h. en la part posterior dels edificis de la carretera de la Seu contigus a la Baixada de l’Església i que tot fa pensar que s’originà a causa d’uns petards. El cas és que s’enfilà amb rapidesa cap al Tossal de les Forques tot i el vent que bufava en contra i es dirigia imparable cap a l’indret de la carena del Castell. Tot i que dues dotacions amb camions hi arribaren amb celeritat el foc va travessar els camins de Serradal i dels Palous, així com els tallafocs de la Canadenca, i per tant semblava talment que el més calent era a l’aigüera a l’hora de deturar-lo perquè ni l’actuació del cos de bombers local, que fou immediata, ni dels efectius d’altres indrets que s’hi afegiren al cap d’una estona, podrien posar fi a aquella munió de flames incontrolades que pujaven cap a on es troben els monuments més emblemàtics de Ponts.
Mentre els helicòpters bombarders concentraven esforços en aturar el foc en el flanc central les dotacions dels camions intensificaren les tasques en els flancs esquerre –que marxava camí de la creu del Calvari– i dret del foc, que amenaçava en arribar als primers edificis del casc urbà. L’incendi estava incontrolat perquè fins i tot havia grimpat per les monumentals masses rocoses contigües a la torre del castell, i ja havia afectat bona part del recinte sobirà del monument, i es dirigia cap a la canònica de sant Pere, que és el símbol més significatiu dels pontsicans. Aleshores, quan el foc ja havia travessat la carena es produí un providencial canvi de sentit del vent, que afegit a la precisió dels helicòpters bombarders a l’hora de llençar l’aigua esdevingueren determinants per a frenar en la impetuositat de les llengües de foc que ja s’adreçaven cap a Sant Pere i Valldans, quedant només afectats uns quinze metres de la zona Est de la torre. L’abast del incendi no superà les 7 ha, mèrit que s’ha d’atribuir a la bona feina feta pel Cos de Bombers, ADF i Agents Rurals, a més d’algun voluntari que s’hi afegí.
Els Bombers varen muntar un dispositiu impressionant… Desenes de camions fent sonar les sirenes, creuaven la vila a tot drap fins a enfilar els camins que condueixen a la zona que es cremava. Van destinar-hi mig centenar de dotacions, la majoria de les quals terrestres i 6 aèries –un helicòpter de comandament, 2 helicòpters bombarders i 4 mitjans aeris més–, que dugueren a terme actuacions de gran precisió, essent remarcable la feina duta a terme per dos helicòpters bombarders perquè esdevingueren cabdals per poder controlar el foc, ja que llençaven l’aigua a les flames cada 34-35 segons, transcorrent només entre 65-70 setanta segons d’ençà que, cadascun d’ells carregava l’aigua del Segre, la llençava i tornava a carregar els 700 litres que transportava. Segons els Agents Rurals la superfície afectada fou d’unes 6,5 hectàrees i cal dir que a conseqüència del foc es va haver de tallar la C-14 entre els quilòmetres 112 i 124 (de Vilanova de l’Aguda a Ponts). Es va donar per estabilitzat l’incendi cap a les vuit del vespre, i tal com Trànsit informà a les 21.15 hores, en aquella hora ja s’havia normalitzat la circulació a la carretera. Cal dir però que una trentena d’unitats continuaren treballant durant tota la nit per tal de repassar el perímetre i refredar punts calents per contenir possibles revifades. I l’endemà, tot i que amb força menys unitats, es prosseguí fent feina per tal d’eliminar tota possibilitat de revifada. Dotze dies després però, encara es va haver de fer quelcom actuació en un tronc que no s’havia apagat del tot.
Malgrat que el mal estat de salubritat on s’originà l’incendi no fos la idònia i que les condicions dels sotabosc en aquell indret no es poguessin considerar com les més adequades, ambdues suposaven sengles incompliments respecte a com cal tenir les coses per tal d’intentar evitar ensurts, així mateix l’estat del tallafocs de la línia elèctrica La Canadenca no era el desitjable per impedir que s’hi propagués un incendi allí. De la manca de salubritat al·ludida no seria just imputar-ho a l’equip de govern actual perquè les causes que ho han fet possible venen des de molt més enllà i no es poden atribuir a algú en concret. Ara be, si l’ensurt l’han provocat uns petards s’ha de cercar qui els va fer esclatar i recriminar-ho com cal…
A l’indret del recinte sobirà del Castell, tot i la destrossa produïda per l’incendi, se n’esdevení una conseqüència positiva, ja que el foc va eliminar la gran malea que hi havia i eliminant matolls i brossa acumulada durant anys, posant al descobert la totalitat dels fragments que es desprengueren de la torre quan va ser volada per les forces carlines l’any 1839.
Dies després, el 6 de juliol, a Valldans s’inicià un nou incendi, però –sortosament–fou sufocat amb gran celeritat per part dels bombers locals. El 18 de juliol se’n produí un altre –de 15 ha– a La Baronia de Rialb, concretament a l’heretat de Guàrdia, que tot i que fou extingit amb celeritat, mentre durà posa l’ai al cor a tota aquesta contrada degut a que es produí en un indret molt proper a una extensíssima àrea forestal.
A tots els que heu col·laborat en evitar la propagació dels focs, gràcies per la vostra bona feina feta perquè heu demostrat que sou uns autèntics professionals de l’extinció. JV
El Parc de Bombers de Ponts
El dia 11 de febrer passat el Punt-Avui va publicar un article referit al Parc de Bombers Voluntaris de Ponts, del que n’hem fet un extracte perquè resumeix algun dels aspectes que es desconeixen envers aquest encomiable servei que presten a la societat.
En el decurs de la campanya forestal –de juny a setembre– els parcs de bombers voluntaris poden obrir de 9 h a 20 h., mentre la resta de l’any acostumen a estar tancats, però durant aquest període de temps els voluntaris tenen una aplicació des d’on marquen si estan o no disponibles per a possibles serveis, i només se’ls convoca si són necessaris els seus serveis. Per cobrir els quatre mesos d’estiu es fan torns entre els membres actius per compaginar l’estiu amb la feina, la família i la tasca al parc.
El parc de Ponts l’integren dinou voluntaris, tot i que hi participen de manera desigual, ja que n’hi ha tenen una altra feina que compaginen amb la de de bomber. En el reportatge del Punt-Avui, quan a dones, hi apareix Josep M. Pedró, que és el cap del parc des de fa més de deu anys, així com dos membres més del cos que fa més de 30 anys que hi són: David Sala, que és el sotscap del parc i copropietari d’una empresa de mobles, i Toni Herreros, que és formador de piragüisme i és exolímpic d’aquest esport en aigües braves. Les dones hi són representades per Leila Moreno, que a més de bombera voluntària és regidora a l’Ajuntament de Ponts i també treballa a l’Oficina Jove de Balaguer, i per Anna Sala, que compagina els estudis amb el servei d’extinció i que ha estat una de les incorporacions més recents al parc després d’haver-se format en la matèria i de superar tot el procés d’avaluació.
Els bombers del parc de Ponts duen a terme un nombre de sortides molt gran, ja que se’n fa gairebé una diària, essent la mitjana de 280 serveis a l’any. En la regió d’emergències a la què pertany hi ha més parcs de voluntaris (22) que de funcionaris (9) i que la majoria dels seus serveis són per accidents de trànsit i, quan arriben a lloc, comencen a actuar segons el seu criteri, amb l’experiència i la formació que tenen de fa anys, sovint al costat de companys d’altres parcs de voluntaris.
El cap del parc va explicar que “Generalment sempre som els primers a arribar quan ens activen” i que la seva principal motivació quan va començar de bomber era “ajudar” els seus veïns. També digué que “Som aquí perquè volem, no per treure’n rèdit”. El risc que comporten alguns serveis ja l’ha viscut en primera persona, juntament amb el Toni, quan el 12 d’agost del 2003 va tenir un accident amb un camió de bombers quan es dirigien a un incendi forestal a la Granja d’Escarp, a Lleida. Hi va morir un voluntari forestal de 22 anys i tant ell com en Toni van quedar ferits, i afegiren: “Se’ns va indemnitzar, no ens van deixar a l’estacada i van respondre bé”.
