Enguany, en la 151a edició de Lo Ranxo, hi hagué un reguitzell d’actes programats per l’Ajuntament, que tenien l’objectiu de convertir Lo Ranxo en un referent del calendari d’hivern a Ponent, una fita pretesa des de fa molt temps pels diferents consistoris locals. Des de l’u de gener ja es començaren a escalfar motors per a entrar amb força a l’eix central de la festa –del 13 al 17 de febrer–, fins a arribar a la cloenda el dia 22 del mateix mes.
En aquesta edició, pel fet de constituir una novetat respecte a edicions passades, remarquem la intenció pretesa amb el Lali-lali d’enguany, en què anant casa per casa demanant les aportacions de la gent, es volia fomentar l’esperit de recapte popular i reforçar el sentiment col·laboratiu dels pontsicans per ajudar a fer possible el tast gastronòmic…. En la recapta hi va prendre part el mag pontsicà Xavi Pérez Mascó (Reivax) i l’Escola de Música local, que interpretà la cançó típica del Lali-lali. També volem subratllar que al voltant de la diada de Lo Ranxo es programà tot un seguit d’actes –de tota mena i adreçats a tots els públics–, explicats en les revistes 374 i 375. Els actes en qüestió s’afegiren al ja tradicional concurs de sardanes i a la rua, en el desenvolupament de la qual, fou encomiable la implicació en ella de totes les regidories de l’equip de govern.
La climatologia idònia en el decurs de la diada afavorí l’assistència massiva de públic procedent de diferents indrets de Catalunya, vinguts amb l’ànim de degustar la nostra apreciada escudella i prendre les instantànies precises per a tenir un record que fos fidel reflex de la festa. Des de les sis del matí es començaren a encendre 59 calderes que de seguida començaren a bullir per tal que tota la munió de cuiners i pinxes –una vintena–, encapçalats per Rosa Boix i Manel Temprano hi dipositessin tot seguit quantitats ingents de mongetes, cigrons, col, arròs, pasta, pollastre (200 quilos), gallina, corder (35 quilos), botifarra negra i patates (250 quilos), que enguany no només havien estat costejades pels artífexs habituals sinó que, com ja s’havia fet en el passat, per les donacions dels particulars recollides durant el Lali-lali, que enguany l’Ajuntament va potenciar amb l’ànim de recuperar la idea que és tot el poble que fa possible aquesta festa de l’hospitalitat.
El concorregut mercat gastronòmic al llarg del passeig i la tradicional ballada de sardanes a la plaça Planell constituïren un atractiu més de la festa mentre les calderes anaven bullint. Entre els convidats d’enguany el més emblemàtic era el president del Parlament Josep Rull i com a més mediàtica la iaia ‘influencer’ Angeleta, que va passejar entre la gent acompanyada per lo no menys mediàtic Pau de Ponts, que foren protagonistes de sengles entrevistes televisades. Cap a les dues de migdia, prèvia ‘remanada oficial’ dels convidats es procedí a la típica benedicció de la nostra poció màgica, que enguany protagonitzà mossèn Ramon Balagué Bajona, un pontsicà de soca-rel que feia molts anys que no havia pogut veure coure el ranxo, a qui mossèn Pere li cedí –gentilment– el salpasser.
Amb la manduca ja beneïda es va iniciar el repartiment de cap a 12.000 racions entre els assistents, començant per les autoritats i establiments d’hostaleria, i prosseguint amb els centenars de vilatans i milers visitants que esperaven –pacientment, sota un sol que estavellava– que els omplissin les olles o tot un ventall d’estris per a contenir-lo. Sort n’hi va haver que la legió de repartidors anaven per feina! A rel dels parers que vàrem recollir després de la degustació el dictamen de la major part és que va sortir bo, tot i que també hi hagué qui el va trobar aigualit. Mai plou a gust de tothom!
L’alcalde Josep Tàpies, en les manifestacions que va fer davant els mitjans de comunicació va reivindicar la festa com el referent del patrimoni festiu català, manifestant que constituïa “un èxit total en un dia en què Ponts es bolca amb tots els nostres visitants, que avui prenen un plat de ranxo”, alhora que animà als que no havien pogut venir enguany a que ho fessin en una altra edició, perquè no quedaran indiferents. I bon profit als que encara l’han de degustar perquè el tenen desat al congelador a l’espera d’una data assenyalada…
