En la segona vegada que la Companyia Elèctrica Dharma actuava a Ponts va cloure amb brillantor les festes de la 151è edició de lo Ranxo. L’audició de “La Dharma a un pam” va tenir lloc a la sala 1 d’Octubre a partir de les sis de la tarda i amb un aforament limitat degut a les característiques de la posada en escena, un format innovador basat en la proximitat del públic amb els músics, que al bell mig de la pista quedaven materialment encerclats per la gent. Això va propiciar la comunió entre ambdós i que els assistents gaudissin de valent de l’espectacle, ja que estaven emplaçats com si fossin dins un escenari, a ‘un pam’ d’uns virtuosos i experimentats instrumentistes, entre els que sobresortí Joan Fortuny i el seu saxo soprano, degut a que alhora que tocava també es movia amb un ritme trepidant i feia acrobàcies al voltant del cercle format pels músics. A més del Joan (veu i saxo soprano) la banda que actuà a Ponts estava integrada pels seus germans Lluís (fiscorn, acordió i veu) i Maria (teclat, piano i cors), per Carles Vidal (baix elèctric i cors), Pep Rius (guitarra elèctrica i cors) i Iban Rodríguez (bateria).
Entre les peces incloses en el repertori que ens oferiren cal remarcar la interpretació de l’encomanadissa “Inana”; la conegudíssima versió instrumental de la cançó popular “La presó del rei de França” o la versió particular sobre l’antiquíssima “Stella Splendens” del Llibre Vermell de Montserrat, però cal també fer esment d’unes quantes tonades més que van des de “Santa Espina” o “Bella Ciao” a “La cançó del Cola Cao” i “El meu avi”, sense oblidar el “Lali- lali”, que fou una clara deferència als pontsicans presents.
La vetllada musical que ens oferí fou de les que deixen petjada… L’allau d’aplaudiments del públic dempeus, els bravos i els xiulets d’aprovació feien òbvia la seva satisfacció per l’espectacle que ens van oferir, alhora que confirmaven l’estima del públic pontsicà per una de les bandes més icòniques del país, perquè sempre ha estat fidel a les seves arrels, s’ha compromès amb multitud de causes i ha fet política a través de la música.
I la Dharma repetia a Ponts… La primera vegada que va venir fou la nit del 8 de febrer de 1986, amb motiu de les festes de lo Ranxo, a l’envelat que s’havia muntat al Portalet (aleshores plaça Artigues), on van actor dues formacions musicals d’estils ben diferents, el conjunt Zambra, que crec recordar interpretava ritmes flamencs, i la Dharma, que acabava de compondre la música de la pel·lícula “Bar-cel-ona” dirigida per Ferran Llagostera, que va tenir la col·laboració de Jaume Fortuny com a actor. No feia massa que la companyia havia enregistrat l’àlbum “Força Dharma!” commemorant el desè aniversari de l’enregistrament del seu primer disc. Poc temps després va gravar al Mercat de les Flors el seu segon disc en directe, després del qual n’han vingut uns quants més, perquè l’emblemàtica banda, que l’any 2023 commemorà el 50è aniversari d’ençà de la seva creació, és tot un referent dins el panorama musical català pel fet d’haver estat pionera en la fusió de la música tradicional del país amb el jazz, el rock i la psicodèlia, un dels mèrits que contribuí a que se li atorgués la Creu de Sant Jordi (2022), juntament amb els 25 àlbums –des de “Diumenge” a “Flamarada”– enregistrats fins aleshores.
La Dharma va néixer a començaments dels setanta de la mà de tres germans –Josep, Esteve i Joan– dels Fortuny Guarro del barri de Sants, als que s’afegiren posteriorment Carles Vidal i Jordi Soley, però aquest deixà el grup el 1979 i la seva baixa fou coberta per una altre dels Fortuny, el Lluís. El 1986 va morir l’Esteve i aleshores la banda es va desfer, però reïxi de nou amb el concert al Palau (1987) dedicat a la seva memòria, i un any més tard la Maria –la més petita dels Fortuny– s’agregava a la formació. De nou l’any 2013 van patir una altra davallada amb el traspàs del Josep, de la que el grup no se’n va refer –pràcticament– fins l’estrena de la gira del seu 40è aniversari al Teatre Municipal de Girona, ple de gom a gom.
