El 28 d’agost s’inauguraren els treballs de recuperació d’unes trinxeres de l’època de la Guerra Civil als voltants del circuit del Bosquet, en la partida de les Portelles. S’ha pogut dur a terme gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Ponts, Generalitat de Catalunya, IEI de la Diputació de Lleida i Memorial Democràtic. L’actuació treu a la llum una mostra del que eren les fortificacions republicanes; no només ha suposat una neteja a fons de la rasa que estava pràcticament amagada per la fullaraca i la brutícia, sinó que s’ha fet dissabte en l’interior ambdues grutes que fins fa poc servien —desencertadament— com a deixalleria per a alguns incívics.
També s’ha posat baranes al voltant de les trinxeres, s’ha millorat l’accés que fins ara només s’hi arribava per un corriol. S’ha dotat l’indret amb una zona d’estacionament per a vehicles i s’hi ha emplaçat un cartell amb una síntesi històrica sobre la defensa republicana de Ponts extreta del llibre “Els estralls de la maltempsada (1936-1945) a Ponts” editat per Portaveu.
L’acte d’inauguració, al qual assistí una munió de gent, va tenir lloc a les 8 del vespre a peu de les trinxeres. La pontsicana Queralt Mollet, que està fent els darrers passos en la seva formació com a historiadora, fou qui impartí una xerrada envers el complex sistema de línies defensives projectades pel general republicà Vicente Rojo durant la Guerra Civil.
Especialment a Catalunya, on es començaren a bastir en el decurs de la primavera de 1938 per tal de frenar l’avanç de les tropes franquistes. El projecte de Rojo incloïa la construcció de sis línies estructurades de defensa compostes per trinxeres, casamates, búnquers i nius de metralladores. Cal dir que alguns dels emplaçaments del sistema de fortificacions estaven comunicats entre si per unes rases que, donat el cas, podien fer servei com a trinxeres.
Segons un informe sobre fortificacions existent, les posicions dins el terme de Ponts en concret i zona contigua van des de la referenciada amb el número 110 fins a la 115; de la 122 a la 124; de la 86 a la 91, de la 101 a la 109 i de la 125 a la 127, mentre els punts de recolzament a la presa del canal d’Urgell eren de la 131 a la 135 i de la 140 a la 144. Ben a la vora del nucli urbà, a més de les existents a la zona de Valldans, en el sector del Poble Nou n’hi havia diverses a la vinya del Sala, que en l’actualitat no es poden visualitzar perquè s’hi ha edificat damunt. A més d’aquestes de les Portelles excavades en roca guixossa, i que probablement foren projectats amb la intenció que es comuniquessin entre si.
Després del parlament de la Mollet l’Associació de teatre pontsicana La Gresca va fer una breu recreació de com era la vida en una de les nombroses fortificacions existents a Ponts en el decurs de la Guerra Civil. Seguia l’argument d’unes dones portant menjar als soldats republicans que tenien cura de la vigilància del sector de la carretera de Calaf enfront del que des de 1938 s’hi emplaçaren les trinxeres en qüestió. La representació teatral es desenvolupava en els moments previs a la presa de Ponts per part de les forces franquistes.
Com que la brevetat de representació en qüestió no permetia explanar-se en com va anar la ‘liberación’ de la vila, en faré cinc cèntims: La nit del 17 al 18 de gener de 1939, una força avançada de soldats de la 150 D Marroquí, integrada només per l’aleshores alferes d’enginyers sapadors Guzmán Castrillo del Moral i dos soldats, aconseguí passar el riu Segre per l’indret en què hi havia hagut el pont de Gualter, recentment volat per les forces republicanes. Tot seguit els tres militars s’endinsaren a l’horta pontsicana fins a entrar a l’interior del nucli urbà de la vila a través de la baixada de la Sèquia. Cal fer esment que es tractà d’una ocupació sense cap resistència, ja que llavors a Ponts ja no hi havia soldats de la República i —pràcticament— ja no hi quedava població civil.
El cas és que la recuperació d’aquest espai suposa incrementar el patrimoni local i alhora ajuda a rescatar de l’oblit un fragment de la nostra història. JV
