Al matí del 8 de juny, vigília del Roser, ens aplegarem una bona colla de gent vinguda des de diversos llocs del territori català a l’església de Santa Maria de Ponts, amb el retaule barroc del Roser allí allotjat com a fons, amb l’al·licient d’escoltar la violinista Lina Tur i l’agrupació Música Alchemica que ella mateixa fundà i que actualment dirigeix. Aquest reguitzell d’instrumentistes reconeguts internacionalment ens havien d’oferir una part –5 misteris de goig i 3 de dolor– de “Les Sonates del Rosari”, una obra notable d’Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644-1704), la totalitat de la qual comprèn els 15 misteris del rosari. A causa de la gran extensió de tota l’obra l’organització decidí que el dia 8 es duria a terme a Ponts l’audició de vuit sonates d’aquesta composició formidable, i l’endemà s’interpretarien les vuit restants a la Molsosa.
Prèviament a l’audició, l’organització va editar un vídeo promocional a càrrec de lo Pau de Ponts i la historiadora Maria Garganté, i va haver de dur a terme algunes modificacions en el mobiliari (seients) del temple per tal que els assistents a l’acte poguessin gaudir alhora, tant del concert com de la visió del retaule situat en un dels altars laterals, la qual cosa s’aconseguí traslladant els bancs des del seu emplaçament habitual fins a encarar-los enfront d’aquesta obra singular del patrimoni del barroc català, que tot fa pensar és de l’autoria de l’escola manresana a final del segle XVII. Així mateix, abans que sonessin les primeres notes del concert, Josep Barcons –director del festival– i Albert Turull –director dels serveis territorials de Cultura a Lleida– pronunciaren sengles parlaments introductoris en què es referiren tant a la informació sobre l’autor de les sonates com als músics que les havien d’interpretar, alhora que també van fer esment de les característiques cabdals del retaule. Hi són representats tots els 15 misteris del rosari, la qual cosa a més de constituir una característica gairebé inèdita també fa entreveure que la confraria pontsicana que l’encarregà disposava d’un poder adquisitiu considerable. Com tots els altres d’estil barroc inspirat en el rosari, és fruit del proselitisme dels frares dominics a l’hora de fomentar l’agraïment a la Mare de Déu del Roser, a qui li atribuïren la seva providencial intervenció a la batalla de Lepant (1571) conduint a la victòria incontestable de les forces cristianes enfront de les otomanes.
Tot seguit i en el decurs de més d’una hora i quart els músics esmentats van estar executant “Les sonates del Rosari (1)”, una obra remarcable inclosa dins la programació de la setena edició del festival ”Espurnes Barroques/Goig, dolor i glòria” —música i experiències al territori barroc—, promoguda per la fundació del mateix nom amb la col·laboració d’una autèntica munió de comerços i una bona colla d’institucions, l’Ajuntament de Ponts entre elles.
En el decurs del concert la genial Lina Tur (amb el violí) i els components de Música Alchemica que l’acompanyaren (Andrew Ackerman, violone; Jadran Duncumb, tiorba; Sara Águeda, arpa; Eugène Michelangeli, clave i Daniel Oyarzábal, orgue), interpretaren ‘L’anunciació’, ‘La visitació’, ‘El naixement del Nen Jesús’, ‘La presentació al temple’ i ‘El Nen Jesús és trobat al temple’ –sonates inspirades en els misteris de Goig–, i ‘L’agonia de Jesús a l’hort de Getsemaní’, ‘La flagel·lació del Senyor’ i ‘La coronació d’espines’ –relatives als misteris de dolor–. La Tur, que és catedràtica de violí i viola barroca a la MHS Franz Liszt Weimar, fou qui va portar la batuta del grup amb la totalitat les quals va executar la major part de temes mentre en altres ho feu formant duet amb algun d’ells, corroborant que els seus 18 CDs enregistrats com a solista se’ls ha guanyat a pols. El seu virtuosisme es va fer ben patent al fer-nos endinsar amb gran mestratge des de la joia dels misteris de goig al patiment dels de dolor, i cal dir, com un mèrit més d’aquesta violinista de l’ànima, que donat que cada sonata requeria una afinació diferent del violí, ho resolgué amb un gran domini de l’instrument mentre duia a terme la ressenya que feia de cadascuna abans d’encetar-la.
L’esplendidesa del grup actuant al davant del retaule de Roser, que és la joia més preuada que allotja el temple, i que en la preservació i conservació de la qual és una de les que més s’hi van implicar els pontsicans en el decurs de la nostra ja llarga història, eren els ingredients que van fer que es cuinés un concert memorable, a la finalització del qual l’organització oferí un refrigeri gastronòmic als assistents consistent en el tast de tres cerveses artesanals i unes melmelades sensacionals.
