Enguany, per iniciativa de l’Ajuntament s’ha recuperat una vella tradició que a Ponts moltagent ni n’havia sentit a parlar mai… Es tracta de la Vella Quaresma, que des de molt antic s’ha representat per un ninot de cartró amb una figura femenina que sosté un bacallà en una mà i que porta un cistell amb verdures en un braç, que duu un mocador al cap i va abillada amb unes amples faldilles, sota les que s’albiren les set cames que te.
Era com una escenificació de les set setmanes (una per cama) que van des del Dimecres de Cendra a la Setmana Santa Santa, el període del calendari litúrgic cristià en què era preceptiu el dejuni i l’abstinència, sobre tot de carn, disposició de la que només se’n podia reduir la rigorositat satisfent una butlla creada a l’efecte.
Els destinataris primordials d’aquesta representació gràfica eren els infants, als que el ninot en qüestió penjat a la cuina els feia memòria de la fastigosa dieta, que intentaven fer minvar amputant-li una cama a la soferta senyora, una entremaliadura consentida que portaven a terme set vegades en el decurs del temps quaresmal.
En l’actualitat les escoles la fan servir per a treballar diversos aspectes del programa educatiu com és el significat de les festes culturals o la comprensió del calendari, entre moltes altres, i que deu coincidir amb l’objectiu pretès per l’Ajuntament en la seva versió de la Vella Quaresma itinerant i solidària… El cas és que la mainada local, prèvia acreditació, s’ho va estar passat d’allò més be gràcies a la recuperació d’aquesta tradició, perquè mentre cada divendres, en diferents espais de la població, assistien a la ‘solemne’ arrencada d’una cama de la bella senyora, també podien gaudir dels jocs preparats per La Bufera o des dels tallers de manualitats i de teles acrobàtiques a actuacions de Tocanassos i de la Colla Gegantera, i des dels contes contats per l’Alba Alàs a les explicacions a l’entorn de la tradició en qüestió que van anar a càrrec de la Maria Carme de l’Espai Fem Cultura.
