Si bé l’encomiable treball invertit en l’audiovisual “Segre endins” (2020) promogut pel Consorci Segre Rialb, constituïa fins ara l’únic referent en aquest gènere envers la controvèrsia generada per l’embassament, ara ja comptem amb un altre, “Rialb, l’últim pantà” (2023), que complementa i alhora aporta noves dades sobre dos dels seus aspectes cabdals: La proposta de les preses laterals com a alternativa i la denúncia dels interessos que van moure als veritables factòtums del pantà.
El passat 8 de juny, a la sala 1 d’Octubre de Ponts, va tenir lloc la preestrena de “Rialb, l’últim pantà”, una nova edició de Sense ficció de TV3, que ha estat produïda per The End Produccions Audiovisuals. És un fidel reflex de la història de l’embassament de Rialb –d’ençà que se’n començà a parlar fins que inundà sis pobles i constituí una amenaça constant per a les poblacions situades riu avall–, fent especial referència sobre la llarga lluita contra el projecte, que –malauradament– resultà infructuosa.
Jordi Vidal, representant a Portaveu, agraí la multitudinària assistència a l’acte i la cessió del local per part de l’Ajuntament de Ponts, i passà a informar que els responsables del guió i producció del documental, Xavier Llopart i Carles Farriols, es van posar en contacte amb la publicació del Segre Mitjà a finals de l’any passat per tal de sol·licitar l’accés als arxius de la revista, i a partir de la documentació que n’aconseguiren i de l’obtinguda a través de moltes altres fonts, han dut a terme una formidable tasca d’investigació envers el perquè i com s’arribà a construir aquesta obra faraònica, que és un exemple evident de la mala gestió de l’aigua. 0Tot seguit Montse Armengou, remarcà que al marge de la intenció narrativa sobre els records dels antics habitants de les poblacions inundades, la finalitat del programa pretenia ser un homenatge reparador als habitants d’aquelles terres, preguntant-se alhora el perquè es construí en un indret de roca argilosa, considerat com a zona sísmica, i com és que havent-se justificat per tal de proveir d’aigua el Segarra-Garrigues, per quins set sous s’emplaçà en una cota en què sovint és necessari bombar l’aigua, com s’ha hagut de fer en quantitat d’ocasions.
A continuació fou X. Llopart qui va prendre la paraula, i que entre altres qüestions va explicar que el desig d’afrontar aquesta temàtica ja venia de lluny, i fou amb motiu d’una visita a Solés –la nova Tiurana– que es consciencià de la problemàtica que van patir els que van haver de deixar la seva antiga població, als quals va agrair la implicació en rebutjar-lo.
Després dels parlaments s’inicià la projecció del documental, en què es narra cronològicament els fets més significatius succeïts d’ençà que se’n començà a parlar l’any 1965 fins que es construí el 1999, inundant el poble de Tiurana i cinc més. En el decurs de l’emissió del reportatge van apareixent les entrevistes a una bona part dels que protagonitzaren la lluita empresa en l’intent per tal que no arribés a fer-se realitat, i alhora defensant l’aprofitament del riu Segre, proposant les preses laterals com a alternativa.
