El passat 19 de març lo Pau de Ponts es consolidava com l’actiu important que és dins el món de la faràndula d’aquest país… Ho feu gràcies a l’organització impecable dels “10 anys de Festa Major” commemorant el desè aniversari d’ençà que s’embarcà –en solitari– en un univers tan difícil com és el de l’entreteniment. El seu afermament dins el sector l’assolí fent una demostració més de la seva enorme inventiva en l’espectacle creat a l’efecte i que va escollir representar en una sala tan emblemàtica com és la Luz de Gas barcelonina.
Es tracta d’un lloc que ja ha esdevingut mític, no només perquè compta amb més de 25 anys d’antiguitat, sinó perquè entre molts altres hi ha actuat des de Pau Donés a Rosario i la seva germana Lolita; Joaquín Sabina; Charlie Watts; Josep Carreras o el tàndem format per Raül Fernández Refree i Rosalía, que van triar aquest espai per tal de presentar el seu disc “Los Ángeles” (2018). A la sala en qüestió hi han fet cap des de Jennifer Aniston a Kevin Costner, passant pel recordat Pare Manel, on va deixar-hi empremta de les innombrables accions solidàries que va promoure. En aquest espai també s’hi representà una edició peculiar de “Els Pastorets” (2012) promoguda per la periodista Anna Alós, amb l’esmentat Pare Manel fent de caganer i amb un repartiment que fins i tot Folch i Torres, autor del llibret, hagués considerat d’excepció: Jan Laporta, Carles Flavià, Elisenda Roca, Lucrecia, Regina do Santos, Mònica Green i Helena García Melero.
El xou s’inicià amb una sorollosa, bellugadissa i ben combinada xaranga a càrrec de l’”Entrompats band”, que en plena pista, gràcies al formidable ritme compassat que portaven van aconseguir que ningú se’n pogués desentendre. En resum, que es van guanyar sobradament el sou, tot i que cal dir que van rebre la col·laboració essencial de la colla gegantera Lo Ranxet de Ponts, que amb els ben trenats balls per la pista de la Fal·lera, Elna i Ranxet s’assolí un començament de l’espectacle força reeixit. Tot seguit, també a la pista, la Genna –mestra de cerimònies i DG– va fer un petit col·loqui amb alguns dels assistents a la festa, copsant que el públic allí present eren autèntics fans del Pau, que l’havien seguit des dels inicis i vinguts de tot arreu, com el club de fans del Pau de Montmaneu, per una vistosa pancarta que els identificava. També hi vàrem veure a molta gent de Ponts, entre els que hi havia una bona part de l’equip de govern del seu Ajuntament i destacades membres de l’oposició; els companys de Ràdio 4; influencers com la iaia Angeleta i la Laura Ponts; personatges mediàtics com Marta Oranich, Artur Mas, Ramon Tremosa o Joan Laporta –recentment reelegit president del Barça–, que acompanyat d’uns quants membres de la nova junta, es va fer fotos amb desenes de culers que també érem allí.
Després de tots aquests preàmbuls arribà el moment més esperat: l’aparició del Pau, que fou estel·lar ja que feu l’entrada triomfal a l’escenari mentre els quatre músics de Manlleu que componen la banda que ara col·labora amb ell, tocaven els primers compassos de la versió de “Qualsevol nit pot sortir el sol”, basada amb la mítica cançó del Sisa –autèntica joia de la cultura popular– per a donar-nos la benvinguda a Luz de Gas i fent-nos saber que estava la mar de content que hi hagués anat tanta gent.
A aquest tema, que fou molt celebrat, el seguí una paròdia sobre el nostre impresentable emèrit i el “Jo vull serrell”, amb dedicatòria als calbs, que precedí l’aparició –fantasmagòrica– d’un altre il·lustre convidat a la festa, ja que quan entrà a l’escenari només es veia una carpeta d’un vermell llampant i resplendent que es movia per allí, fins que a l’elevar una mica la intensitat de la llum hom s’adonà que l’amo de la carpeta era un capellà negre vestit amb una sotana, també negra, d’aquelles que semblava que havia sortit del Museu de la Indumentària. Es tractava d’un amic del Pau, el simpàtic congolès Robert Otaba –plebà de Montblanc–, que degut a la ‘blancor’ del seu destí ell mateix se’n fot que no li haguessin trobat un altre de més apropiat… El cas és que el mossèn fou l’encarregat de posar-hi el to litúrgic que no pot faltar en cap Festa Major, i que consistí en fer una benedicció molt sui generis i no exempta de gràcia, aprofitant l’avinentesa per a fer-nos un xic de proselitisme del ‘cel’ que predica.
Tot seguit el Pau i tots els integrants de la flamant banda, molt ben conjuntats per cert malgrat el poc temps que fa d’ençà de la seva formació, ens delectaren amb versions sobre temes típics dels saraus de les festes majors, com “Glòria” o “Te quiero mas”, cançó que dedicà a l’expresident Mas, qui encaixà la broma de bon grat. També interpretà ranxeres com “El Rey” o “Cielito Lindo”, que fa una colla d’anys va popularitzar el gran Vicente Fernández. Després li tocà el torn a un altre convidat, el Jan Laporta, que acceptà la invitació que li feu lo Pau per pujar a l’escenari, on cantaren a l’uníson “Un dia de partit” i el lema del moment: “Macarrons, macarrons”; va rebre una samarreta de l’esdeveniment i agraí el barcelonisme compromès del Pau, que feu extensiu al poble de Ponts. Aleshores lo Pau li cantà la seva versió del “Me gustas mucho”, dedicada al president i que fou corejada per la majoria del públic assistent, mentre el Joan no dissimulava la satisfacció i queia uns pluja de paperets des de la tramoia.
Després el grup d’havaneres Arjau, vingut de Palafrugell i de reconeguda solvència, ens oferí “El llop de mar” i tot seguit interpretà tres temes del seu repertori conjuntament amb lo Pau: “La Pauleta”, “La bella Lola” i “El meu avi”, ambdues darreres corejades pels assistents. Després de l’actuació del grup, lo Pau va agafar la guitarra, i acompanyat pels membres de la banda i els seus respectius instruments, es situaren a la vora mateix del públic i encetaren un animat popurri amb fragments de cançons i rumbes, des de “Baixant de la fonda el gat…” a “Al garrotín, al garrotán…”, passant pel “Volem pa amb oli…”, “De Roquetes vinc…”, “El senyor Ramon…”, sense oblidar “El no volem ser una regió…”. També dedicà un garrotin a la M. Carme Castellà, agraint-li l’aportació cabdal en la seva formació.
Dins l’ampli repertori que ens oferí no va mancar-hi l’aportació en la defensa de la llengua, cantant la seva enginyosa versió de “Felicità” de Farina-De Stefani, que sota la denominació de «El català” fomenta l’ús del nostre idioma, –malauradament– cada dia més en desús. L’aportació en qüestió s’afegí a l’ampli ventall de gèneres diferents que ja ens havia ofert, des de ranxeres a temes de dibuixos animats.
Tot seguit arribà l’hora del tradicional pastís d’aniversari per tal de commemorar el seu primer decenni com a cantant i humorista, en què lo Pau va estar acompanyat de ben a prop per la Genna i la iaia Angeleta, mostrant-nos una portentosa demostració de bufera i agraint el seu suport al cercle familiar més íntim, també present al local, tot i tenir clar que ells l’haguessin preferit exercint de picaplets en lloc d’artista. Tot seguit, ja guarnit amb la samarreta commemorativa, passà a obsequiar-nos amb un be de Déu de temes que ens havia preparat per una cloenda escaient… Fou un fi de festa sonat perquè el va ornamentar amb versions de cançons catalanes i de rock català, que van anar des del “Virolai” de Verdaguer a “El ball de la civada” de Serrat, passant per “La presó del rei de França” de Dharma i “L’Empordà” de Sopa de Cabra. Com a cloenda ens convidà a passar-ho be, i ens agraí que hi haguéssim anat amb el “Passi-ho bé” de la Trinca.
Prèviament a la festa lo Pau havia manifestat que un dels objectius pretesos era omplir Luz de Gas amb l’esperit de Festa Major, per així portar la realitat catalana al cor de Barcelona… I a fe de Déu que ho aconseguí! Esperem que el fet d’haver protagonitzar aquest esdeveniment en un local tan emblemàtic li suposi guanyar encara més punts a lo Pau, perquè a més a més d’haver-hi arreplegat a més de sis-centes ànimes, va tenir el mèrit afegit que ens ho passéssim d’allò més bé… Desitjant per part nostra que l’espectacle es pugui repetir a Ponts, us volem transmetre l’agraïment de lo Pau per la vostra assistència i suport. JV
